El maig del 2012 vaig veure la exposició Fràgils a la Sala Chalet de
Golferichs , en general el treball el vaig considerà esplèndid i algunes de les
fotografies tenien allò especial que fa que les vulguis tenir a la abast per
poder-la gaudir . Vaig escriure un post en el seu moment que podeu rellegir, si voleu.
La fotografia quan té quelcom d’especial , s’ha de observar diferents
cops , amb diferents aproximacions; per discernir si només ha estat una
impressió forta, bona però només temporal o ha estat una atracció que necessita
de diferents lectures i que t’aporta més
cada cop que la mires. Més matisos , més missatges i diferents sensacions.
Un cop Javier Vallhonrat , en un taller impartit en "La Magistral", ens
explicava que hi ha fotografia , que com el cas de la publicitat o la moda, ha
de impactar , ha de tenir un missatge dur
, fort i directe per impactar en l’espectador perquè de manera instantània tingui
un missatge clar, però després deixen de tenir interès . Les bones fotografies,
en canvi, no impacten, sinó que
sedueixen , mantenen una atracció subtil que fan que l’espectador hagi de llegir-la i que sovint ha de repetir .
La fotografia de Lola Montserrat té aquesta subtil atracció . Ara la
tinc penjada a la paret de casa i la puc gaudir
... no és un objecte decoratiu sinó art .
Es una llàstima que a l’emmarcar la fotografia no és pugui veure la
dedicatòria escrita al darrera, per això
sabent-ho , hi vaig fer una fotografia .
