Fotografía como poesía, nou assaig de Llorenç Raich Muñoz.
Segons el seu autor Aquesta obra neix amb la intenció d'establir afinitats entre la poesia i la fotografia en la certesa que hi ha una poesia sense paraules. Les paraules, aquests traços de llum i foscor originaris de la poesia literària, conflueixen amb les imatges de la poesia fotogràfica sota un mateix principi creador.
Fotografía como poesía tanca el cicle iniciat amb Poética fotográfica, seguit de Fotografía y motivo poético, trilogia que uneix el ser i el sentir d'una part de l'expressió fotogràfica.
Els seus 2 llibres precedents són una llum en el devanir de la creació fotogràfica d'autor, i que tan m´ha influït en el meu treball.
Espero ara trobar en aquest nova entrega algunes de les claus pendents.
