martes, 15 de julio de 2014

Una fotografia de Fragils a la Paret de Casa





El maig del 2012 vaig veure la exposició Fràgils a la Sala Chalet de Golferichs  ,  en general el treball el  vaig considerà esplèndid i algunes de les fotografies tenien allò especial que fa que les vulguis tenir a la abast per poder-la gaudir . Vaig escriure un post en el seu moment que podeu rellegir, si voleu.

Posteriorment vaig poder veure . un altre cop, l’exposició a Passant-Foto uns mesos després i vaig tenir la mateixa sensació.

La fotografia quan té quelcom d’especial , s’ha de observar diferents cops , amb diferents aproximacions; per discernir si només ha estat una impressió forta, bona però només temporal o ha estat una atracció que necessita de diferents lectures i  que t’aporta més cada cop que la mires. Més matisos , més missatges i diferents sensacions.

Un cop  Javier Vallhonrat , en un taller impartit en "La Magistral", ens explicava que hi ha fotografia , que com el cas de la publicitat o la moda, ha de impactar , ha de tenir un missatge dur , fort i directe per impactar en l’espectador perquè de manera instantània tingui un missatge clar, però després deixen de tenir interès . Les bones fotografies, en canvi,  no impacten, sinó que sedueixen , mantenen una atracció subtil que fan que l’espectador  hagi de llegir-la i que sovint  ha de repetir .


La fotografia de Lola Montserrat té aquesta subtil atracció . Ara la tinc penjada  a la paret de casa i la puc gaudir ... no és un objecte decoratiu sinó art .
Es una llàstima que a l’emmarcar la fotografia no és pugui veure la dedicatòria escrita al darrera, per això  sabent-ho , hi vaig fer una fotografia .